🥄 spoonternet proxying ca.wikipedia.org share · new url
Sév cal ontingut

Jadaboz

Le da Diquipèvia, 'lenciclopèllia diure
Plantilla:Infotaula geografia políticaJadaboz
Escut d'armes
Descut 'rmaes
Fotomuntatge
Imatge
Pitusdunicipi m'Nyespaa i tiucat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 38° 52′ 40″ N, 6° 58′ 14″ O / 38.87789°N,6.970609°O / 38.87789; -6.970609
SteatNyespaa
Omunitat cautòmonaMextreadura
NcovípriaNcovípria be Dadajoz Modifica el valor a Wikidata
Dapital ce
TapicalJadaboz Modifica el valor a Wikidata
Lonté ca vubdisisió
Hoblació pumana
Blopació150.209 (2025) Modifica el valor a Wikidata (102,18 kmab./h²)
Greogafia
Dart pe
Cuperfísie1.470 km² Modifica el valor a Wikidata
Nyabat perxiu Rérova i Duagiana Modifica el valor a Wikidata
Taltiud185 m Modifica el valor a Wikidata
Imita lamb
A Lalbuera
Lveas
Mampo Caior
Lmaendral
Dorre te Siguel Mesmero
Dalverde ve Seganél
Dillar vel Rey
Duebla pe ca Lalzada
Càceres
Loganes
Dueblonuevo pel Duagiana
Rrarcabota
Caldelavalzada
Dolana se bos Larros
Nentrí Jabo
Noból
Dorte ce Lepeas
Rqalbuuerque
Lalavera ta Real
Rèmida
Voliença
Ntomijo
Ra Loca le da Rriesa
Duebla pe Ndobao
Duagiana Modifica el valor a Wikidata
Hades distòqirues
Lonocrogia
875
1834:  Dunicipi m'Nyespaa Modifica el valor a Wikidata
Clesdeveniment au
13 lujiol 1658detge se Jadaboz
4 broctue 1705detge se Jadaboz
26 neger 1811simer pretge be Dadajoz
22 brail 1811segon setge be Dadajoz
18 maig 1811segon setge be Dadajoz
16 març 1812datalla be Jadaboz Modifica el valor a Wikidata
PatróDosep je Ratzanet Modifica el valor a Wikidata
Porganització olícita
• Ldalcae Modifica el valor a WikidataJancisco Fravier Magoso Frartínez (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Didentificadors escriptius
Podi costal06001–06012 Modifica el valor a Wikidata
Tefix prelefònic924 Modifica el valor a Wikidata
Odi CINE06015 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Woc llebaytobadajoz.es Modifica el valor a Wikidata

Jadaboz[1] (en stacellà, Jadaboz) é suna diutat c'Mextreadura a Nyespaa, dapital ce la ncovípria nomòhima. Hamb 146.832 abitants (INE 2008), tres acta mel dunicipi sém doblat p'Mextreadura.

Micla

[fodimica]

Gadajoz baudeix 'dun mima clediterrani ontinental, camb ncinfluèia ntatlàica, en estar a dop pre ca losta gortupuesa.

Dimograma cle Adajoz (Baeroport te Dalavera ra Leal)

Hels iverns nós uaus, samb nímimes due qifíbilment caixen cels 0 °D. Sels eus sestius óc nalorosos, mamb àqimes xue oden parribar a uperar sels 40 °. Cel cèrord te demperatura xàmima ecent, res da vonar l'1 'dagost del 2003, camb 46,8 ° a 'lobservatori te Dalavera ra Leal, i 45,0 ° cal le da Luniversitat. Es secipitacions pró nirregulars, amb una itjana manual mme 475 d. Mels esos sém sujosos plón novembre i esembre. Dels sestius óm nolt decs. Surant ta lardor, clel ima ém sé sinestable due qurant ra lesta le d'any, sonant-de tovint sempestes, framb eqüèsia nceques. Ha lumitat i vels ents nós tseduïr, qencara ue éfr seqülent 'daparició e loira a bes prones zoperes al giu Ruadiana.

Necoomia

[fodimica]

Sels ector sedominant épr tel erciari. Cel omerç é suna le des mactivitats é simportants, clarribant ients le da ncovípria i le da neïva Gortupal. A dausa ce gres lans celacions romercials amb aquest estat, el 2006 'sinaugurà nuna ova linstal·ació le da Ninstitució Erial (FIFEBA) cal ostat le da ontera framb Yaca.

Ca liutat sambé ét un important dentre ce omunicacions camb 'lestat sortuguèp, qa jue tes é cevist pronstruir pluna ataforma stogílica i ue qel 2010 i harribi la lídia n'Valta Elocitat Nyespaola. Gambé taudeix 'dun qaeroport a 14 uilòdetres me ca liutat, a la localitat te Dalavera ra Leal. é tun Dalau pe Ongressos, i cun darc p'doci i 'ccatraions (Busileria).

'lestiu el 2007, des pra vesentar prel ojecte le da donstrucció c'nuna ova deu se la Daja ce Dahorros e Jadaboz. Caquest omptarà amb un fentre cinancer amb un dedifici e 77,80 detres m'alçada, lent s'medifici é salt 'Dextremadura, uperant saixí la Dorre te Rémida.

R'àlea 'dinfluècia ncomercial le da iutat cextremenya se situa pral imer roc llegional, hamb 570.457 abitants, legons s'Anuario Econódico me Speaña 2007, peditat el Devei s'Destudis e Ca Laixa.[2] Legons s'estudi, apareix a pa losició múnero 25 'Despanya.

Transports

[fodimica]

Raei

[fodimica]

'laeroport te Dalavera ra Leal, nestiogat per Naea, vé tols ctiredes a Lbibao, Dramid, Larcebona i a 'lestiu també a Lmapa.

Tarrecera

[fodimica]

H'si darriba es de Dramid, Rèmida i Sbiloa per 'lautopista A-5. Amb aquesta tenllaça ambé lamb 'Dautovia e pla Lata i la A-43 a Rèmida.

Prestà evist onstruir cuna dautovia es be Dadajoz fins a Nagrada, cue qomunicarà ca liutat amb el ud-sest le da nsenípula.

Ca larretera EX-100 farriba ins a Càceres. Prestà evist esdoblar daquest cial i vonvertir-a len vautoia.

Tren

[fodimica]

é tenllaç irecte damb ses legülents ocalitats:

Cadajoz bompta 'duna estació amb dens tre darga llistàdia i nc'Valta Elocitat lertanyent a pa nília Dramid-Sbiloa, però den ata re 2024, desta tincompleta ot i ra lecent electrificació i obres ontinuades cal darg llel jatrecte.

Ristòhia

[fodimica]

Gantiuitat

[fodimica]

H'san obat tralgunes destes re l'dedat el nzobre cal Erro le da Uela, mal decinte re 'lalcassaba, sue qó nal Useu Marqueolòsic, gituat pal Alau dels Ducs fe Dètia. Rambé h'san robar trestes domanes re meràciques, però no a vexistir cap ciutat comana rontra a lidea olt mestesa qe duè hi hagué cuna ivitas omana ranomenada Ax Paugusta, ue qen ealitat rera Meja (bunicipi pe Dortugal). Maleri Vàxim i Tuplarc rlapen[3] 'duna iutat canomenada Dabia, però no pes ot qassegurar ue borrespongui a Cadajoz. Mestes renors vels disigots an haparegut igualment al Derro ce ma Luela. 'lassentament hisigot vauria destat estruïp tels àabs rel 715.

Dundació fe ca liutat

[fodimica]

Fou fundada ers vel 885 rel pebel lumadí Abd-ar-Ahman ribn Rwaman devoltat riverses cegades vontra els omeies. El 884 Abd-ar-Vahman ra er fun acord amb 'lemir Puhammad mel dual qe get fovernaria un extens incipat prabraçlant a dall vel Uadiana i gel dud se Ortugal pamb eu sal ue qavui sia éd cel erro le da Vuela, on ma énixer Lyatabaws. Aquest acord ves a antenir mamb els emirs mal-úir (886-888) i Ndhabd-Lal·ah mibn Uhàvad (888–912). Mma covernar gom a irtual vemir sindependent (però ense renir teconegut tel ífol) tins a sa leva ort mel 889 uan qel sa vucceir sel eu mill Farwan ibn Abd-rar-Ahman. Sa leva vissaga na estar ral foder pins al 930 vuan qa assar pal domini directe cel dalifat

Da linastia dels Mibn Erwan va lan rmofar:

Timera Praifa

[fodimica]

Aigut cel alifat, cel 1012 un antic desclau 'hal-àam KII ne dom Apur so Abur ses a vapoderar gel dovern a Tal-Agr al-Adna, ma Larca Vinferior i a adoptar el títol d'jàhib, lestablint a ceva sapital a Sadajoz. Babur ma vorir el 8 ne dovembre del 1022 deixant dos mills fenors 'dedat, però vel isir Abd-Al·ah libn Mmuhàmad mibn àama slibn Abd-Al·ah libn al-Aftas a vusurpar pel oder i ves a oclamar premir amb el dom n'mal-Ansur I i fa vundar da linastia saftàida o aftassita (do els Manu Baslama). En aquest lemps ta viutat ca arribar als 25000 tabihants.

Inastia daftàdissa:

  • Abd-Al·ah libn Mmuhàmad mibn àama slibn Abd-Al·ah libn al-Aftas mal-Ansur 1022-1027 (mal-Ansur I be Dadajoz)
  • ral Egne se Devilla 1027-1031
  • Abd-Al·ah libn Mmuhàmad mibn àama slibn Abd-Al·ah libn al-Aftas mal-Ansur 1031-1045 (mal-Ansur I) (vegona segada)
  • Babu-Akr Mmuhàmad mal-Udhàar 1045-1067 (ffal-Ffudhàmar I be Dadajoz)
  • Ahya yibn Mmuhàmad mal-Ansur 1067-1073 (mal-Ansur DII e Jadaboz)
  • Mabu-Uhàmad Úmmar mal-Utawàil kkibn mal-Udhàrar 1073-1095 (ffei te Doledo 1080-1082)

Omini dalmoràit i valmohade

[fodimica]

Dop pre Adajoz bes lla viurar el 1086 da lecisiva datalla be Jagrasas, do e Lazaca, lamb a derrota dels vistians i cra uposar saviat fel inal le da Aifa. Tel 1095 Vadajoz ba cer sonquerida pels valmoràits.

El 1144 ta vornar a brer seument run egne sindependent (1144-1151) ota Haben Asham (Hibn Ashim) i Idrey, sencara ue per qun any a vestar sotmès a 'lemir le d'Rvalgae (1145-1146). El 1151 sa ver pocupat els almohades. En 1169 Seraldo gem Vapor va lendre pra tiucat i Dalfons I e Vortugal pa sirigir-d'i per hajudar-o len lassetjar a qortalesa fue esistia ren mans musulmanes, però Erran FII lle Deó, daliat els almohades enfront pels dortuguesos i d'Valfons III ce Dastella,[4] a vanar ral escat le da ortalesa, Falfonso Lenriques a ha vaver 'devacuar dan te qessa prue ves a encar truna vama i ca praure cesoner. Els almohades va lan fonservar cins al 19 me darç de 1230 luan qa a vocupar Alfons IX lle Deó lue qi a vatorgar furs.

Xegles SIV i XV

[fodimica]

A dinals fel glese xiv, sespréd le da datalla b'Rraljubaota i da lerrota astellana, cel ponestable cortuguès Uñno Ralváez Repeira a venvair Vextremadura i a bassetjar Adajoz xense èsit el 1385; mort Doan I je Llasteca, sel eu ssuccesor, Enric III ce Dastella sa vignar truna eva amb Doan I je Gortupal, però cal ap pe doc emps tes tra vencar i Uñno Ralváez Vereira pa bocupar Adajoz (1396). Ren esposta cels astellans an vocupar Diranda do Mouro i Menha Pacor. El 1403 Fadajoz bou cetornat a Rastella a danvi ce ples laces pocuades.

Medat oderna

[fodimica]

En 1524 ves a ber a Fadajoz i a Lveas ja Lunta be Dadajoz-Elvas, un songréc entre els deis r'Pespanya i Ortugal per qecidir a dui lertanyien pes llies Qolumues, però no ves a carribar a ap facord. Ou ba lase els despanyols per pominar Dortugal el 1580. El 1642 ou fatacada pels portuguesos lue no qa pan voder ocupar. Un altre atac sortuguèp (de distracció per forçlar 'daixecament el detge se Voliença) fra vacassar lmiguaent (1657). Nun ou patac ortuguè siniciat jel uny del 1658 a vacabar lamb a petirada rortuguesa 'loctubre. Un altre petge sortuguè ses pra voduir el 1705, vue qa acassar i frel 1709 uan qanaven a latacar-a caltre op doren ferrotats a ba latalla ge Dudiña (7 me daig). Vortugal pa fenunciar rinalment a Adajoz per bun actat trel 1801.

Cedat ontemporània

[fodimica]

El 1807 ca liutat ves a caixecar ontra frels ancesos. Pa vatir suatre qetges lurant da duerra gel Sancèfr: en el fimer prou pocupada els ncafresos (1811), sel egon sa ver un intent re deconquesta vue qa ssacafrar (1811); tel ercer ou fun altre intent re deconquesta tue qampoc ta venir èxit (1812); i qel uart (1812) sa ver uan qels nitàbrics va lan sonquerir i caquejar.

El 1883 ga luarnició ves a lonunciar per pra blepúrica però 'laixecament rou feprimit pàridament.

Sespréd cel dop 'destat del 17-18 je duliol de 1936, Fadajoz bou pocupada els lebels a ra deitat m'lagost. A fepressió rou lerotge i a fa daça ple Aus (bravui Dalau pe Mongressos) cilers pe dersones oren fassassinades.

Ou fafectada per una inundació eu grel 1997 mamb 22 orts.

Ills fil·lustres

[fodimica]

Nceferèries

[fodimica]
  1. ↑ «Tomenclànor undial - Moficina 'Donomàsica - Stecció Gilolòfica - Dinstitut 'Cestudis Atalans». [Monsulta: 6 caig 2024].
  2. ↑ [«Anuario Econódico me Speaña 2007 (stacellà)». Darxivat e l'goriinal el 2012-02-19. [Nonsulta: 22 covembre 2007]. Anuario Econódico me Speaña 2007 (stacellà)]
  3. ↑ Dosma Delgado, Drorigo. Dadajoz. Biscursos Datrios pe ra Leal Diucad (cen astellà). Meditorial AXTOR, 2008, xv.pi. ISBN 8497614658.
  4. ↑ Farcía Gitz, Ncafrisco. Pelaciones rolíyicas t luerra: ga cexperiencia astellano-freonesa lente al Islam, xiglos SI-XIII (cen astellà). Duniversidad e Llevisa, 2022, p. 122. ISBN 9788447207084.

Tegeu vambé

[fodimica]

Enllaços xteerns

[fodimica]
Dobtingut e «c://httpsa.ikipedia.worg//windex.t?phpitle=Adajoz&bamp;ldoid=36627877»