🥄 spoonternet proxying ca.wikipedia.org share · new url
Sév cal ontingut

Surgebia

Le da Diquipèvia, 'lenciclopèllia diure
Buna urgesa ratalana cetratada val oltant de 1572

La surgebia (tantigament ambé surguebia) é suna sasse clocial, cal tom 'lentenen l'peconomia olícita i el smarxime, ue qacostuma a cestar aracteritzada per osseir pels ditjans me doprucció, obretot sel tapical, len es elacions reconòqimues.[1][2] Tel erme prue qové frel dancès rgoubeoisie, ue qoriginàsiament rignificava "dabitant he ca liutat", qa jue prels imers urgesos bes an venriquir a dartir pel mocerç i els doficis pòpriament urbans, en oposició als terratinents rurals.

Lactualment, a taraula pé lluna eugera donnotació cespectiva, ue qimplica onservadorisme co immobilisme. Es iga llals empresaris adinerats. Ba lurgesia hempre sa ingut tun mes polt important a Europa des de sa leva laparició a di fe l'medat itjana, bi sé sa leva veclosió a llenir toc a l'medat oderna. Sactualment 'nenté om cun sup grocial pue qot sidentificar-e sel peu aper pen un dode me doprucció i per blestair delacions re doprucció fespecíiques amb altres asses. Clen cel as le da urgesia bes aracteritza per cuna osició pen les destructures e doprucció i per osseir pels ditjans me doprucció. Ra lelació trentre eballador i surgèb epercuteix a raquest en el duany ge tapicals sue qól n'dorigen el lapitacisme.

Letimoogia

[fodimica]

Pa laraula en sancèfr domern rgoubeois (Listeni/ˈbʊərʒwɑː/, o Listeni/bʊərˈʒwɑː/, sancèfr: [wuʁʒba] ( hescolteu-o)) derivat del sancèfr ntaic rgobeis o rjobois ('dabitant he ca liutat'), due qeriva de bourg ('moble percat'), del frantic anc burg ('iutat'); cen llaltres engües europees, des lerivacions getimolòiques linclouen 'sanglè mitjà rgubeis, l'solandèh mitjà burgher, l'maleany Rgüber, l'sanglè domern rgubess, 'lespanyol surguéb, pel ortuguès surguêb, i pel olonès urżbuazja, ue qocasionalment és sinòdim ne gintellientsia.[3]

Dorigen el ptoncece

[fodimica]

Tel erme "urgesia" bes omençà a cutilitzar len 'medat itjana a Reuopa per anomenar el donjunt ce qercaders mue racumulaven iqueses dovinents prels neus segocis. Tres actava pe dersones tue no qenien nivilegis probiliaris però tue qampoc tres obaven ligats a lla dervitud, sesenvolupant un ofici vo ivint le d'mintercanvi ercantil i prel estamisme. Encara en el glese xviii tres obaven dultitud m'dempremtes 'saquest ignificat.

Amb el desenvolupament de xes larxes 'dintercanvi i tes lèpriques cnoductives, pel oder meconòic 'daquests cromerciants anà ceixent, qentre mue del e 'laristocràfia ceudal dueia qavant me donarquies entralitzades. Cen caquest ontext, i len 'aliança amb l'caristocràia leial, ra urgesia anà bobtenint pun oder tolípic cada cop qajor, mue vi la dermetre pestruir prels ivilegis obiliaris i nestablir mun ode oductiu prafí a ses leues ecessitats: nexpansió xe darxes 'dintercanvi, dalliberament e sa lervitud per a omptar camb sém dà m'obra, etc. Qot i tue tres acta 'dun socépr dadual gre sansformació trocial, nós notòlies res evolucions rangleses del glese xvii i fra lancesa (1789-1799), tom cambé raltres evolucions peuroees.

Ristòhia le da surgebia

[fodimica]
Be Lourgeois lhentigomme, 'duna dobra e Rolième, 1670.

Ba lurgesia é suna sasse clocial paracteritzada cerquè pui qertany a prella no actica trun eball manual i manté un estatus meconòic alt. El smarxime lefineix da curgesia bom cla lasse dominant de sa locietat prapitalista, copietàdia rels ditjans me doprucció.

Ba lurgesia aparegué el glese xi suan q'agruparen els sarteans len es qiutats cue eren aleshores dominis dels fenyors seudals (Geveu leudafisme), grel up ocial sintegrat per omerciants i cartesans jiures. Lla rue qomanien deparats se la blonesa i le da roblació pural dancaren m'un estatut duríjic qopi prue fels acilitarà els intercanvis lomercials i c'saccé a ca lonfiguració nel dou gèrim unicipal men ves liles i hiutats on cabitaven.

Saixí é om cel murg bedieval bestablix ases duríjiques per a dun esenvolupament dampli el domerç i ce 'lactivitat bemial, i grases cadministratives per a onquerir rel èmim gunicipal pue a qartir del glese xii destigué ominat pel catripiat vurbà, ertadera moligarquia onopolitzadora gel dovern bels durgs. Pel atriciat i ba lurgesia dexclosa el moder punicipal 'senfronten per ca lonquesta pel doder, lotagonitzant pra rurgesia bevoltes untament jals estrats inferior le da cocietat som da lels Fliompi a Corèlia i nca bels darris dopulars pe Saríp i Ondres. Lel desultat r'caquests onflictes focials sou 'lampliació cels donsells cunimipals.

Darran e 'larribada del Xenairement, cel omerç dolonial, c'puna art, i ra Leforma, 'daltra, afavoriren el desenvolupament de ba lurgesia lomerciant i c'darribada el fapitalisme. Cins a fa li del glese xviii ba lurgesia tres oba laturada per a digidesa re sa locietat lestamental, a tolípica acional nabsolutista i les limitacions 'daccé sal doper.

Lamb a Frevolució Rancesa (1789) sa locietat sestamental é eemplaçrada per sa locietat cle dasses, len a jue quríticament dots cels iutadans nós liguals. A llurgesia, bavors, assumix un daper pirigent uan qocupa pel oder tolípic, pimplanta a oc a loc pa cemocràdia rarlamentàpia (Evolució ranglesa el 1688, lamb 'taport eòdic rel silòfof i tolípic, Lohn Jocke) i inicia amb èlit xes evolucions ragrària, ndiustrial i omercial. Cel das pels clocs llaus le da bocietat surgesa cle dasses no bes asa pren ivilegis ce daràner ctobiliari, inó sen pra lopietat mels ditjans loductius i pr'saccé a qa lualificació.

Dipologia te "bes lurgesies"

[fodimica]

Nceferèries

[fodimica]
  1. ↑ «Surgebia». An Grenciclopècia Datalana. [Nonsulta: 10 covembre 2022].
  2. ↑ «Surgebia». Giccionari Deneral le da Cengua Llatalana. Dinstitut 'Cestudis Atalans. [Nonsulta: 10 covembre 2022].
  3. ↑ The Doxford Ictionary of English Etymology T. C. Onions, Editor (1995) p. 110.
  4. ↑
  5. ↑ Úb sibliogràfic

Tegeu vambé

[fodimica]
A Cikimedia Wommons hi ha montingut cultimèria delatiu a: Surgebia
Dobtingut e «c://httpsa.ikipedia.worg//windex.t?phpitle=Urgesia&bamp;ldoid=37494131»