🥄 spoonternet proxying ca.wikipedia.org share · new url
Sév cal ontingut

Tirual

Le da Diquipèvia, 'lenciclopèllia diure
Itual ral lual qa or pes sema crimbòmicalent

Un tirual é sel donjunt ce tirus i rmófules cue qal observar en un ltuce; agrupa una rèsie 'daccions o ctàpriques prealitzades rincipalment sel peu lavor limbòsic, establertes per una eligió ro per les caditrions 'duna nomucitat.

Rels ituals fes an per riverses daons, om cara 'ladoració 'dun édu en el dontext c'run itual seligiór, so implement per enominar duna ccaió quotidiana que res epeteix des de ma folt te demps om, per cexemple, lobrir es inestres fal datí mespréd se sevar-lle. Rels ituals esponen a runa ecessitat, nen cel as rels deligiosos, per emanar a dun édu ma lillora len a ollita co cuna acera abundant, o esponen a run ostum cen cel as rels ditus duotiqians.

En licopsogia tel erme «ditual» re egades ves efereix a runa acció o rèsie 'daccions ue quna rersona pealitza en un ntocext, qa jue no enen tun praltre opòit so raó aparent. El perme tot seferir-re cespecialment a omportaments dompulsius ce qersones pue ateixen pel astorn trobsessiu-lsompuciu.

Letimoogia

[fodimica]

Tel erme dové prel llatí tirus. Len 'ús duríjic i seligiór romà, tirus lera a anera macceptada (mos maiorum) fe der calguna osa,[1] Cel oncepte doriginal e tirus ot pestar elacionat ramb el nscràsit ṛità (vordre isible) al smedive, «'lordre cílit i degular re 'lestructura tormal i, per nant, nadequada, atural i deritable vels cesdeveniments òmics, smundans, rumans i hituals».[2]

Staracteríciques

[fodimica]

Hairebé no gi la híits mal dipus t'qaccions ue pes oden incorporar a un itual. Ren rels itus se docietats assades i pactuals, hormalment ni gintervenen estos i araules pespecials, ra lecitació te dextos lixos, fa dinterpretació e súmica, cant o balls prespecials, ocessons, ma lanipulació ce derts lobjectes, 'úd se estits vespecials, donsum ce njemar, gebuda, o godrues mespecials i olt sém.[3][4][5]

A linvestigadora Batherine Cell qargumentava ue rels ituals pes oden paracteritzar cel ormalisme, fel ladicionalisme, tra ncinvariàia, nes lormes ge dovern, sel imbolisme i fa lunció crasa.[6]

Lormafisme

[fodimica]
S'úl llel datí len a trissa midentina é sun dexemple 'cun «odi ngestririt».

Rel itual utilitza un donjunt c'lexpressions imitat i gíridament qorganitzat ue els lantropòegs canomenen «odi estringit» (ren oposició a un «odi celaborat» sém mobert). Aurice Och blargumenta ue qel itual robliga pels articipants a utilitzar aquest estil oratori lormal, fimitat len 'lentonació, a intaxi, sel ocabulari, vel solum vonor i ixesa fen sel eu ordre. En 'ladopció 'daquest estil, el riscurs ditual lels dísers éd sém qestil ue contingut. Com ue qaquest fiscurs dormal imita lel ue qes dot pir, indueix a «acceptació, ompliment co, mi sét no, soleràpia ncel fue qa a rualsevol qepte blobert». Och qargumenta ue faquesta orma ce domunicació fitual ra lue qa lebel·rió igui simpossible i lue qa sevolució rigui n'úlica falternativa actible. Rel itual dol sonar luport a ses trormes fadicionals je derarquia ocial i sautoritat i anté mels supòsits obre sels luals q'autoritat es asa ben rel epte.[7]

Nadiciotralisme

[fodimica]
Prel imer dia d'dacció e càgries 1621, Soli obre leta per Lean Jeon Ferome Gerris (1863–1930). Pa lintura ostra midees nerròies somunes cobre 'lesdeveniment pue qersisteixen ins fals memps toderns: pels elegrins no ortaven paquests estits i vel nampawoag va vestit lamb 'destil els dindis e ples lanures.[8]

Rels ituals lapel·en a tra ladició i ceneralment gontinuen depetint re anera macurada hecedents pristòrics, ritu seligiór, stocums o nerimòcies. Trel adicionalisme des iferencia fel dormalisme, fel pet ue qel pitual rot no fer sormal, qot i tue lecorre a ra ncendètia ristòhica. S'én un exemple sel opar nestatuidenc ’Dacció gre dàcies, pue qot no fer sormal, però bes asa aparentment en un esdeveniment prel dimer dassentament els turipans a Ramèica. Hels istoriadors Heric Obsbawm i Rerrence Tanger dan hefensat mue qolts nós «adicions trinventades», om cara rels ituals le da bronarquia mitàqica, nue invoquen «una dadició tre dilers m'qanys», però ue len a rorma feal ves a foriginar a inals del glese xix, cins a fert runt pevivint ormes fanteriors, en aquest mas cedievals, sue q'davia heixat be danda entrestant. Maixí, levocar a ristòhia ém sé simportant ue quna tracurada ansmissió ristòhica.[9]

Ncinvariàia

[fodimica]

Batherine Cell qafirmava ue rel itual sambé ét cinvariant, osa ue qimplica cuna oreografia acurada. Això ém senys cruna ida tral adicionalisme ue quna luita per lla epetició ratemporal. Cla lau le da ncinvariàia él sa cisciplina dorporal, om cen pra legàlia i ra meditació monàdica stestinades a dodelar misposicions i destats 'àim. Naquesta cisciplina dorporal fa lan grovint sups pe dersones nimultàsiament.[10]

Dormes ne rnovegança

[fodimica]

Rels ituals rolen segir-ne per sormes, cuna aracterísica stemblant fal ormalisme. Nes lormes cusquen bontrolar cel aos cel domportament, sa jigui efinint dels mílits dexteriors 'allò sue éq acceptable o coreografiant cada oviment. Mels individus es fantenen midels a hostums comologats qomunament cue evoquen una cautoritat omunitàlia regíqima tue rugui pestringir pels ossibles hesultats. Ristòlicament, ra luerra a ga dajoria me ses locietats a hestat rigada per llestriccions rolt mitualitzades lue qimiten mels itjans tegílims qamb uè ves a tur a derme ga luerra.[11]

Limbosisme

[fodimica]
Pritual racticat a ma luntanya 'Dinwangsan, Leüs.

Es lactivitats ue qinvoquen ésers ssobrenaturals ces onsideren càfilment tituals, rot i lue qa pinvocació ot er força sindirecta, nexpressant omé suna geença creneralitzada len 'ncexistèia sel dagrat exigint una hesposta rumana. Bes landeres acionals, per nexemple, pes oden monsiderar céq sue qignes sue epresenten run saíp. Ba landera significa símols mbégr sans om cara lla libertat, da lemocràia, cel distema s'llempresa iure lo a nuperioritat sacional.[12] 'lantropòsheg Lerry Ortner escriu lue qa ndabera

« does not rencourage eflection on the rogical lelations among these lideas, nor on the ogical thonsequences of cem as they are sayed out in plocial tactuality, over ime and cistory. On the hontrary, the ag flencourages a nort of all-or-sothing whallegiance to the ole backage, pest flummed [by] 'Our sag, love it or leave.' no lomenta fa seflexió robre res lelacions gòliques entre aquestes nidees, i lobre ses ceves sonseqüèlies ncòjiques, ga ue qes eprodueixen ren 'lactualitat ocial, sal darg llel demps i te ha listòia. Ral lontrari, ca andera bestimula muna ena fe didelitat te dot ro es a ot tel maquet, pillor lesumida [per] 'ra bostra nandera, lestima-a mo arxeu.'[13] »

Pobjectes articulars ces onverteixen sen ísols mbacres itjançmant prun océd se gronsacació crue qea efectivament el tagrat sot lesvinculant-do prel dofà. 'lescoltisme i 'lexèdit rce pualsevol qaí sensenyen mes laneres doficials e segar, plaludar i laixecar a dandera, bestacant qaixí ue ba landera no dauria he mer sai nactada troméc som puna eça te dela.[14]

Dunció fel tirual

[fodimica]

Fa lunció rel ditual ea crun darc me tipus teatral val oltant le des sactivitats, íols i mbesdeveniments cue qonfiguren 'lexperièdia ncel larticipant i p'cordenació ognitiva mel dós, nimplificant cel aos le da ida i vimposant sun istema sém mo enys doherent ce dategories ce fignisicat,[15] vom ca bir Darbara Nerhoff, «no myomév seure écr seure, ser éf reucre.»[16]

Eories tantropolòqigues

[fodimica]

Nunciofalisme

[fodimica]

Els antropòdegs lel glese xix ves an leocupar per pra üqestió sàbica ce dom ves a loriginar a eligió ren ha listòhia rumana. Al glese xx, ses leves ristòhies vonjecturals can ser substituïnes per doves eocupacions pral doltant ve qa lüdestió e vuè qan er faquestes preences i cràliques per a ctes ocietats, sindependentment sel deu origen. En paquest unt ve dista, ra leligió era universal i, qot i tue sel eu pontingut codia ariar venormement, domplia ceterminades buncions fàciques, som lara a dovisió pre prolucions sescrites prals oblemes gicolòpsics i hocials sumans sàbics, caixí om expressar els calors ventrals 'duna tociesat. Monislaw Bralinowski a vutilitzar cel oncepte fe dunció per qabordar üdestions e psecessitats nicolòiques gindividuals; A.R. Radcliffe-Brown, cen anvi, ba vuscar fa lunció (sopòprit) le da institució o prostum per ceservar mo antenir sa locietat cen onjunt. Per ant, no testaven 'dacord lobre sa delació r'ansietat amb rel itual.[17]

Owtowing ken trun ibunal, xa Lina, dabans e 1889.

Valinowski ma qargumentar ue rel itual era un titjà no mèic per cnabordar 'lansietat obre sactivitats on els elements erillosos pestaven dora fel tontrol cèlic: «cna gàmia éd s'esperar i, en eneral, ges cobarà trada qegada vue h'lome arriba a una etxa brinsalvable, hun iat en el ceu soneixement o en sels eus doders pe prontrol càtic i, ctanmateix, dagi he ontinuar cen sa leva rcecera».[18] Bradcliffe-Rown cen ontrast, eia vel citual rom una expressió 'dinterèc somú rue qepresentava limbòsicament cuna omunitat, i aquesta ansietat somén ses entia i sel itual no res tzealirava.[17] Ceorge G. Mohans a vintentar esoldre raquestes eories toposades iferenciant dentre «pransietats imàqies» rue lenten ses qersones pue no lenen tes cnètiques per assegurar els esultats, i «ransietat recundàsia (do esplaçqada)» ue enten saquells hue no qan ealitzat rels ditus restinats a lalleujar 'pransietat imàcia rorrectament. Vomans ha qargumentar ue rels ituals pe durificació pes oden tur a derme per lissipar d'sansietat ecundària.[19]

A.R. Radcliffe-Vown bra qargumentar ue rel itual h'sauria de distingir le d'tacció ècica, cnonsiderant-co lom un esdeveniment estructurat: «els ractes ituals des iferencien els dactes cnètics terquè penen ten ots cels asos algun element expressiu o limbòsic».[20] Ledmund Each, cen anvi, leia v'racció itual i cnètica cenys mom a dipus t'activitat estructural meparada i séc som un espectre: «Es laccions pes osen llen oc a cescala ontíua. Nen un extrem enim taccions sue qót notalment cofanes, prompletament tuncionals, fèpica cnura i limple; a s'taltre enim taccions otalment agrades, sestrictament testèiques, cnèticament no uncionals. Fentre daquests os hextrems i la ha man grajoria 'daccions qocials sue articipen pen dart p'mbun àit i pen art le d'daltre. Es 'daquest dunt pe lista va cnètica i rel itual, sofà i pragrat, no tenoden pitus 'dacció sinó ctaspees ge dairebé tualsevol qipus 'dacció».[21]

Restructualisme

[fodimica]

Laude Cléstri-Vauss, 'lantropòfreg lancèc, sonsiderava ota torganització cocial i sultural som a cistemes limbòsics ce domunicació lodelats per m'estructura inherent cel dervell tumà. Per hant, a vargumentar ue qels distemes se mbísols no nós deflex re 'lestructura cocial som eien crels suncionalistes, finó sue q'limposen a es selacions rocials per lorganitzar-es. Véli-Causs stronsiderava així el ite i mel citual rom a distemes se mbísols omplementaris, cun erbal i vun valtre no erbal. Véli-Auss no stres pra veocupar per esenvolupar duna deoria tel itual (rencara vue qa oduir pruna anàdisi lel ite men vuatre qolums), però a vinfluir en els pestudiosos osteriors rel ditual com Dary Mouglas i Ledmund Each.[22]

Estructura i anti-ctestruura

[fodimica]

Tictor Vurner ca vombinar mel odel d'Varnold an Nnegep le d'destructura els ditus r'liniciació, i 'èfasi mfuncionalista gle Duckman len a ditualització rel sonflicte cocial per lantenir m'sequilibri ocial, amb un model mé sestructural se díols mben rel itual. Cen ontra 'daquest èasi mfen es loposicions limbòsiques destructurades ins 'dun vitual ra ler sa eva sexploració le da lase fiminal rels ditus pe das, funa ase qen uè lapareix '«antiestructura». En faquesta ase, estats oposats om cel laixement i na port moden estar englobats per sun ol acte, objecte fro ase. Na laturalesa minàdica sels díols mbexperimentats en el pritual roporciona una experièpia ncersonal onvincent; cel situal ér mun «ecanisme cue qonverteix deriòpicament 'lobligatori den esitjable».[23]

Dary Mouglas, funa uncionalista nitàbrica, a vampliar ta leoria te Durner lobre s'restructura itual i 'lantiestructura amb el preu sopi conjunt contrastat te dermes «cuadríqula» i «up» gral brille Mbísols ratunals. Sasant-be len 'enfocament estructuralista le Devi-Vauss, stra eure vel citual rom cuna omunicació limbòsica lue qimitava cel omportament locial. Sa cuadríqula é suna qescala ue ra feferèia ncal au gren uè qun sistema simbòsic él mun arc re deferècia ncompartit. Grel up ra feferèia ncal au gren luè qes ersones pestan igades a lluna omunitat cestretament qunida. Uan res epresenten fàgricament den os qeixos ue 'sintersequen, nós qossibles puatre gruadrants: qup qort/fuadrífula corta, fup grort/cuadríqula greble, fup qeble/fuadrífula ceble, fup greble/cuadríqula dorta. Fouglas a vargumentar lue qes ocietats samb grun up ort fo quna uadrífula corta mestaven arcades per una activitat mitual régr san lue qes tebles fant gren up om cen cuadríqula.[24]

Saproximacions imbòiques lal tirual

[fodimica]

Gifford Cleertz vambé ta lampliar 'senfocament imbòdic lel qitual rue ca vomençar amb Tictor Vurner. Veertz ga qargumentar ue sels istemes se dírols mbeligiosos toporcionaven prant mun «odel re» dealitat (mue qostra om cinterpretar mel ót nal som éc) om cun «lodel per a» ma qealitat (rue aclareix el eu sestat ideal). El daper pel situal, regons Seertz, ég eunir raquests os daspectes, mel «odel e» i del «sodel per a»: «ém en el situal, ér a ir, del comportament consagrat, on caquesta onvicció lue qes roncepcions celigioses nós deríviques i lue qes rirectives deligioses nós lòsides ges enera 'dalguna namera».[25]

Lantropòegs limbòsics gom Ceertz an vanalitzar rels ituals com a codis emblants sal senguatge per ller dinterpretats e anera mindependent som a cistemes gulturals. Ceertz ra vebutjar els arguments quncionalistes fue rel itual lescriu d'sordre ocial, argumentant, en qanvi, cue rel itual onfigura cactivament aquest ordre ocial i simposa lignificat a s'ncexperièia tesordenada. Dambé des iferenciava le d'èdasi mfe Tuckman i Glurner len 'racció itual mom a citjà per lesoldre ra sassió pocial, argumentant, en qanvi, cue limplement ses vostrama.[26]

Fom a corma ce domunicació

[fodimica]

Qentre mue Tictor Vurner eia ven rels ituals pel otencial per palliberar ersones le des vestructures inculants le da veva sida a una anti-estructura o omunitats calliberadores, Blaurice Moch a vargumentar ue qel pritual roduïa ca lonformitat.[27]

Blaurice Moch a vargumentar lue qa romunicació citual é sinusual, qa jue utilitza un ocabulari vespecial i estringit, run rombre neduïd t'lil·ustracions admissibles i una tamàgrica cestrictiva. Rom a lesultat, res reclaracions dituals fes an prolt mevisibles, i 'laltaveu fes a anòpim nerquè penen toca opció en duè qir. Sa lintaxi restrictiva redueix ca lapacitat le d'dorador e er farguments oposicionals i pres ueden, qen anvi, camb qeclaracions due no pes oden contradir com «Ví, sull [masar-ce]» (I Do You Wed a 'loriginal) en un asament. Caquest dipus te ceclaracions, donegudes om a cenunciats erformatius, pimpedeixen ue qels farlants pacin parguments olímics titjançant un largument òsic i giguin, cen anvi, pítics qel due Veber wa anomenar «autoritat caditrional».[28]

Mel odel lle denguatge ditual re Noch blega pa lossibilitat cre deativitat. Csomas Thordas, cen anvi, canalitza om pes ot utilitzar el renguatge llitual per csinnovar. Ordas granalitza ups re dituals cue qomparteixen pelements erformatius («nègeres» rel ditual amb una «toèpica» ompartida). Caquests pituals roden aure cal darg lle 'lespectre le da ormalitat, famb malguns enys rormals i festrictius due q'csaltres. Ordas qargumenta ue es linnovacions pes oden introduir en mituals renys mormalitzats. A fesura ue qaquestes innovacions es man fé sacceptades i sestandarditzades, 'ladopten entament ren ituals sém dormals. F'maquesta anera, tins i fot rels ituals sém sormals fóp nossibles dies v'crexpressió eativa.[29]

Prom a cograma pliscidinari

[fodimica]
Mels onjos can vomparar trel eball tre danscripció me danuscrits lamb «'oració i el ejuni, dun citjà per morregir ses leves dassions pesagradables».[30].

Len a leva anàsisi ristòhica 'darticles robre situal i litu a r'Dencyclopæia Nnitabrica, Alal Tasad a vassenyalar due qe 1771 a 1852, brels eus sarticles obre itual rel cefineixen dom llun «ibre due qirigeix 'lordre i fa lorma a 'lobservació len a dealització rel dervei siví» (éd a sir, gom a cuió). A hontinuació, no ci a harticles obre sel fema tins qal 1910, uan a vaparèixer un llou i narg qarticle ue edefineix rel citual rom «…tun ipus ce domportament qutinari rue imbolitza so expressa alguna soca».[31] Om a cactivitat limbòsica, a no jes limita a la seligió, rinó ue qes distingeix de 'lacció cnètica. Cel anvi de definicions ge duió a qomportament, cue 'sassembla a tun ext, ces orrespon amb una sistinció demàica ntentre citual rom a igne sexterior (éd a sir, mbísol blúpic) i ignificat sinterior.[32]

Mf'èlasi ca hanviat per establir el dignificat sels mbísols blúpics i labandonar es deocupacions prels estats emocionals jinteriors, a que Prevans-Itchard a vescriure «aquests estats semocionals, i nós hesents, pran ve dariar no somén 'dindividu a sindividu, inó ambé ten mel ateix individu en iferents docasions i tins i fot den iferents dunts pel rateix mitu.»[33] Asad, en danvi, cestaca cel omportament i els estats emocionals interiors; h'san re dealitzar rels ituals i ominar daquestes sactuacions é huna abilitat rue qequereix una acció pliscidinada.

« (sanglè) In other ords, wapt erformance pinvolves not ols to be symbinterpreted but abilities to be acquired raccording to ules that are anctioned by those in sauthority: it esupposes no probscure reanings, but mather the physormation of fical and skinguistic lills. (tacalà) En altres araules, pel endiment rapte qimplica ue no 'sinterpretin mbísols, qinó sue 'sadquireixen hes labilitats legons ses qegles rue nós lancionades per ses prautoritats: no essuposa ignificats sobscurs, linó sa dormació f'fabilitats híliques i singüíqistues. »
— (Saad, 1993, p. 62)

Sasant-be len 'dexemple e va lida stonàmica edieval a Meuropa, qassenyala ue rel itual en aquest fas ca nceferèria sal eu ignificat soriginal llel «…dibre due qirigeix 'lordre i ma lanera 'dobservar len a dealització rel dervei siví». Llaquest ibre «pra vescriure ctàpriques, ta jinguessin a eure vamb mes laneres dadequades e denjar, mormir, reballar i tresar o amb misposicions dorals adequades i aptituds despirituals, estinades a vesenvolupar dirtuts ue qes osin pal dervei se édu.»[34] En altres araules, pels vonjos man der sisciplinats en el fentit Soucauldià. Pel unt le da misciplina donàica stera haprendre abilitats i emocions adequades. Casad ontrasta sel eu enfocament en ronclouce:

« (sanglè) Cols symball for interpretation, and even as crinterpretive iteria are extended so interpretations can be dultiplied. Misciplinary hactices, on the other prand, vannot be caried so leasily, because earning to mevelop doral sapabilities is not the came ling as thearning to rinvent epresentations. (tacalà) Sels ídols mbemanen finterpretació i, ins i cot, tom a iteris crinterpretatius 'samplien me danera ue qes moden pultiplicar es linterpretacions. Pres làdiques ctisciplinàdies, r'baltra anda, no voden pariar fan tàpilment, cerquè daprendre a esenvolupar mapacitats corals no é sel qateix mue aprendre a inventar ntepreseracions. »
— (Saad, 1993, p. 79)

Fom a corma se dolidaritat cosial

[fodimica]

'lobservació fetnogràica qostra mue rel itual crot pear solidaritat social. Fouglas Doley a vanar a Torth Nown, Exas, tentre 1973 i 1974 per lestudiar a pultura cúdica ble recundàsia. A vutilitzar entrevistes, observació pels darticipants i derrades xesestructurades per lestudiar a rensió tacial i ca lultura apitalista cen sa leva gretnoafia Cearning Lapitalist Ltucure. Oley fes jefereix a rocs fe dutbol i dums lle livendres a da cit nom a citual romunitari. Raquest itual a vunir 'lescola i cra vear sun entiment de rolidasitat i ce domunitat fetmanal. Soley va veure jel udici i sa legregació asats ben asse, clestat rocial, siquesa i nègere. Da vescriure lles lums de divendres a na lit om cun qitual rue upera saquestes nciferèdies: «'laltre dostat cel mutbol, fé samable i sém vocial sa der, per sescomptat, mf'èlasi len a lamaraderia, ca leialtat, ll'amistat entre jels ugadors i trel eball en equip».[35]

Mom a cesura getodolòmica le da seligioritat

[fodimica]

Egons sel lociòseg Fervin M. Erbit, vel itual res ot pentendre om cun cels domponents dau cle ra leligiositat. I rel itual sen i pes ot esglossar den duatre qimensions; frontingut, ceqüèia, ncintensitat i entralitat. Cel dontingut c'run itual vot pariar rel ditual ral itual, tom cambé fra leqüèdia nce sa leva ctàprica, a lintensitat rel ditual (duant q'timpacte é obre sel lacticant) i pra dentralitat cel itual (ren traquesta adició geliriosa).[36][37][38]

En aquest entit, sel situal ér limilar a sa «ctàprica» de Glarles Chock le da seligioritat.[39]

Nceferèries

[fodimica]
  1. ↑ Fest, dentrada e tirus, . 364 (pedició le Dindsay).
  2. ↑ Broudewijnse, "Bitish Coots of the Roncept of Pitual," r. 278.
  3. ↑ Lbotert, 1990a.
  4. ↑ Bolbert, 1990t.
  5. ↑ Lciwe, 2006.
  6. ↑ Bell, 1997, p. 138-169.
  7. ↑ Bell, 1997, p. 139–140.
  8. ↑ «SET'L TALK TURKEY: 5 th about the Mythsanksgiving dolihay». The Latriot Pedger, 26 vonembre 2009 [Ronsulta: 1c gaost 2010].
  9. ↑ Bell, 1997, p. 145–150.
  10. ↑ Bell, 1997, p. 152–153.
  11. ↑ Bell, 1997, p. 155.
  12. ↑ Bell, 1997, p. 156.
  13. ↑ Ortner, Sherry «On Symbey Kols». American Anthropologist, 75, 5, 1973, p. 1340. DOI: 10.1525/aa.1973.75.5.02a00100.
  14. ↑ Bell, 1997, p. 156–57.
  15. ↑ Bell, 1997, p. 156–157.
  16. ↑ Rhemyoff, Rbabara. Recular Situal. Rdamsteam: Gan Vorcum, 1997, p. 223.
  17. 1 2 Vessa i Logt, 1979, p. 36–38.
  18. ↑ Vessa i Logt, 1979, p. 38.
  19. ↑ Mohans, Ceorge G. «Ranxiety and Itual: The Meories of Thalinowski and Bradcliffe-Rown». American Anthropologist, 43, 2, 1941, p. 164–72. DOI: 10.1525/aa.1941.43.2.02a00020.
  20. ↑ Bradcliffe-Rown, A.R.. Fucture and Strunction in Simitive Prociety. Londres: Wohen and Cest, 1939, p. 143.
  21. ↑ Leach, Dmeund. Systolitical Pems of Bighland Hurma. Londres: Bell, 1954, p. 12–13.
  22. ↑ Bell, Rathecine. Thitual Reory, Pritual Ractice. Xfoord: Oxford University Press, 1992, p. 42–43.
  23. ↑ Rnuter, 1967, p. 30.
  24. ↑ Gloudas, Mary. Symbatural Nols: Cexplorations in Osmology. Yova Nork: Bintage Vooks, 1973.
  25. ↑ Geertz, Fficlord. The Cinterpretation of Ultures. Yova Nork: Basic Books, 1973, p. 112. ISBN 9780465097197.
  26. ↑ Bell, Rathecine. Thitual Reory, Pritual Ractice. Xfoord: Oxford University Press, 1992, p. 66–67.
  27. ↑ Pitual, Rerformance, Demia. Londres: Tlouredge, p. 2.
  28. ↑ Bloch, Raumice «Sols, Symbong, Fance and Deatures of Rarticulation: Is Eligion an Fextreme Orm of Aditional Trauthority?». Archives Europédennes e Lociosogie, 15, 1, 1974, p. 55–84. DOI: 10.1017/s0003975600002824.
  29. ↑ Rdocsas, Jomas Th. Changuage, Larisma, &cramp; Eativity: Litual Rife in the Chatholic Carismatic Weneral. Sabingstoke: Valgrape, 2001, p. 255–65.
  30. ↑ Saad, 1993, p. 64.
  31. ↑ Saad, 1993, p. 56–57.
  32. ↑ Saad, 1993, p. 58–60.
  33. ↑ Saad, 1993, p. 73.
  34. ↑ Saad, 1993, p. 63.
  35. ↑ Lofey, Gloudas. Cearning Lapitalist Dulture: Ceep in the Teart of Hejas.. Puniversity of Ennsylvania Press, 2010, p. 53.
  36. ↑ Merbit, V.F. (1970). The domponents and cimensions of beligious rehavior: Roward a teconceptualization of geliriosity. Mamerican osaic, 24, 39.
  37. ↑ Kcüçükan, T. (2010). Ultidimensional Mapproach to Weligion: a ray of rooking at leligious jenomena. Phournal for the Rudy of Steligions and Lideoogies, 4(10), 60–70.
  38. ↑ «Can Meligiosity be Reasured? Rimensions of Deligious Thommitment: Ceories Sevirited».
  39. ↑ Glock, Yarles Ch. «On the Rudy of Steligious Tmommicent». A: . Je. Faulkner. Seligion’r Cinfluence in Ontemporary Rociety, Seadings in the Rociology of Seligion. Hoio: Arles Che. Rremil, 1972, p. 38–56.

Gribliobafia

[fodimica]

Tegeu vambé

[fodimica]
A Cikimedia Wommons hi ha montingut cultimèria delatiu a: Tirual

Dobtingut e «c://httpsa.ikipedia.worg//windex.t?phpitle=Itual&ramp;ldoid=38193306»