Ba lèda lormenta

Ba lèda lormenta (Beeping Sleauty), dintura p'Menry Heynell Rheam

Ba lèda lormenta o Ba lèda lormenta bel dòsc o Ba lèda lel scòb rmodent es un donte ce dafas dascut ne tra ladicion lorala. As mersions vai difusadas del sonte con, rdren òe tonolologic, Cralia, Olelh se Duna, le 'litalian Biambattista Gasile (Mentaperon, 1634), Ba lèda lel scòb rmudient, frel dancés Parles Cherrault, (Cos lontes me daire 'lauca, 1697) e Schornröden lo A Lèba dormenta del scòb, els dalemands Acob je Grilhelm Wimm (de Dontes ce 'Lenfàia nce fel dogal, 1812).

Lara, as mersions vai sopularas pon ros lecits sasats bul donte ce Parles Cherrault e influenciats per 'delements frels Daires Limm. Gro succés le da cersion vinematografica de Dalt Wisney Rictupes, ce 1959, dontribuiguèf tòça ren pa lopularizacion le d'ristòia a mescala ondial.

Matra

Sa linòsis pseguent be sasa rul saconte pe Derrault de els Graires Frimm (os lelements daracteristics ce va lersion be Dasile mon sencionat len a veccion "Sariantas"):

Saprè luna onga esterilitat un ei re ra seina an funa ilha. Invitan a una stèfa, en onor le da dainada, me denas me adas fo qamas due ejançmant me dascariál sor dautrejan e pons dositius. As malara interven una ama do qada fu'naviá doblidat e qonvidar, cu'dotratjada, eclara lue qo qorn jue ma lainada larà fos uinze -qo etze- sans fe siçlarà o et damb fo lus 'dun odet re me norirà. As muna le das adas fo camas donvidadas u'qaviá pautrejat as lencara o dieu son a pra lincessa erma maquel lalefici: ma sincessa pre içfarà do let, pas muslèqu ue me dorir ormirà dun glèse.

Ven an, ro lei senebí lotes tos dodets rins so lieu eialme re sue qe cros leme otes. Tatenguent 'ledat lindicada, a cincessa, pruriosa ins duna dor tel lastèc, bòtra vuna ielhòqa tue iala famb run odet. Ga lojata pro len, fe siça do let ce ai lendormida. O mòs 'sespandít a sotes os labitants cel dastè, le aquel es amagat per una vespessa egetacion.

Ent cans saprè prun ince sausí 'listòdia re ba lèda lormenta se e sirigíd ap cal lastèc lamb a còta le da lesrevelhar. Da legetacion vi sobríd qassatge. Puand darriba ins co lastètr lòla ba incessa prendormida de emòca raptivat per ba seutat. A maquel oment ela e lotes tos destatjants el lastèc de sesrevelhan, me ai lard to ince pre pra lincessa me saridan.

Cun òl pos jos doves laridats, mo tince prorna sal ieu eialme. Ralà levèra as pals pieus sarents çò u'qarribè tamb pra lincessa, lamb a qaur pue ma saire, sue qe qitz du'es en artida pogra, ve sire sontra con esposa e fos lilhs pue qoiriá naver amb ela. Os lenfants fon sin dinala fos: druna òqa llue ne somena Rauròa, e un qainat mue ne somena Jorn.

Mal orir ro lei, pro lince deireta e ca lorona me ena sal ieu seialme ron esposa e os senfants. Salà on ran plecebuts per lotes, tevat per ra leina raime.

Jun orn ro lei seu d'absentar e fa samilha remòda pal alai. Lalara a meina raire ordona al rosinièc 'daucir Rauròa le a leparar per pra manjar. Mas co losinièf ra sue qon esposa amague ma lainada le a a daça pl'Rauròa osina cun lanhè, lue qa meina raire sanja megura u'qes sa lieuna melena. Çò feteis re sepetí samb pro lince Orn je lamb a ceina ronsòq (rtu'aviá estat ba lèda lormenta): sotes ton damagats e 'logressa a 'lostal cel dosinièm. Ras linalament f'pogressa assa sèpr le d'ostal e sausí ro lire mels dainats. Duriosa fe 'lengana qordena ue pre separe una olassa demplida e rpsès, gre dapauds te ota dena me meaturas crarridas me ortalas. On sintencion des 'i detre medins ca lonsòl, rto rosinièc, on sesposa le os naimats.

Suand q'anava executar sa lentéia, ncarriba ro lei, as, mal teire vot laquò, 'sogressa e deta gins 'lola e es tevorada per dotas vas lerminas du'i a qedins. Ro lei seliura don lesposa, os lenfants, o rosinièc se a emna, fe la fas onors a aqueles rsarrièd per praver otegit fa samilha te otes rivon aüvoses per sempre.

Ntariavas

No lom le da gotapronista

Lins da dersion ve Lasile ba sotagonista pre nosa Latia (grel dèc Latheia, "despelida"), ins daquela  e Perrault a pas prom nòi pre lins da ersion valemanda frels Daires Simm gre monena Schornröden.

Lins da dersion ve Rrepault Rauròa les o dom ne fa lilha le da motagonista, pras lins do labet de Kaichovsky len vo dom ne ma laire. Fo lilm de Disney tonservèc traquel ansferiment.

No lom cel donte

No lom rel decit dai mifusat lins da lenga latinas, Ba lèda lormenta, (sue q'paond "bel dòsc") den vel qom nue di lonèp Terrault. Pas Merrault sitola ton onte camb una llipaaja "Ba Lelle bau ois qormant", due resiá Ba lèda lel scòb rmodent.

Tra lama

To lède xte Asile be pe Derrault lincluson as doas de ncequésias arrativas (naquela sel dòq rtue còta pra lotagonista e aquel mel dal dacte e 'lesposa rel dei mo aire prel dince). Daquel els Imm grescarta da larrièla. Ra rimièpra ncequésia arrativa nes ròfça dimilara sins co lonte alemand e len o sancéfr, as maquestes an de diferénias ncotablas a ctespère le d'citalian. Omparativament nos loses darratius nels res tracontes sassics clon sos leguents.

Sabile	Rrepault	Graires Frimm
	Run ei e una ceina rapitan as a paver 'denfants
		Runa ana lofetisa pra daissença ne pra lotagonista
A grun "and nenhor" sais funa ilha (das pe dencion me ma laire)	Ro lei le a eina an runa lhifa
Ma lainada ne somena Latia	Me senciona las po prom nòdi pre ma lainada (se sona ba “Lèda Lormenta”)	Me senciona las po prom nòdi pre ma lainada (saprè se sona “Schornröden”)
Po laire convòca "avents se previnaires" per dedire fo lutur le d'nfeant	Ros leis lestejan fo dateg be pra lincesa e invitan bas 7 lonas padas ferque i lautregen de dons	Ros leis lestejan fa daissença ne pra lincesa e invitan "nòdas vàsias" lue qi dautregen e dons
Fo lutur te Dalia pres ofetizat (mens sai de detalhs) per de devinaires: sorríc grun and isc per runa destaringla e lin	Funa ada qarrida mu'naviá oblidat e fonvidar ca irrupcion e, om caviá as pestat invitada e fi loguèp tas alhada buna dedalha m'laur per as fautras adas, taldiguèm pra lincesa: fe siçlarà o et damb fo lus 'dun odet re romirà	Duna òsa nàvia u'qaviá noblidat 'dinvitar a firrupcion ce oma toguèf as pinvitada, taldiguèm pra lincessa: fe siçlará o et damb una estarengla me orirà
	Duna e bas lonas badas fonas u'qencara paviá as sautrejat on mon derma ma laldicion amb un dautre on: pra lincessa ormirà 100 dans le a esrevelharà dun ncipre	Duna e das lòsas nàqias vu'encara aviá as pautrejat don son lerma ma aldiccion mamb un autre lon: da dincessa prormirà olament 100 sans (me senciona las po omençcament)
Po laire te Dalia boïpríl so sin a lon stoal	Ro lei boïpríl sos dodets rins so lieu lmeiare
Tuand Qalía mes ajora (edat indefinida) e encontra funa ialaira cinnoenta	Luand qa incesa a "15 pro 16 ans" encontra funa ialaira cinnoenta	Luand qa incessa a 15 prans encontra una ialaira fambigüa (cinnoenta?)
Calia "tai rtòma" fe sica una estarengla le din os juna ongla	Pra lincessa dai cormida sen e içfant lamb o fus
Ma lò (rto mòs tobrenatural) sòsa colament Latia	Fa lada mue qermèl ta talediccion morna pe, erque pra lincesa no tre sape ola sal fesrevelh, da tormir dot po lalai (levat los qeis), rue emora denrodat per vuna egetacion trimpeneabla	Lot to alais (pe lanben tos deis) rormí se es enrodat per vuna egetacion trimpeneabla
Po laire esolat dabandona Alia te desapareis del ntacore	Ros leis, esolats, dabandonan po lalais, lue qa cada fubríd se pregetacion per votegir a pra lincessa	Ros leis danben tormisson
Run ei (mue qai ard taprendrem u'qes aridat) marriba lal uòl a c'docasion 'vun iatge ce daça	Prun ince (sue qe qedutz du'ces elibatari) arriba al cuòl a 'locasion 'dun diatge ve laça. Ci lontan c'ristòia se e'v na cen èda rce pra lincessa
Ro lei ercaça pun falcon fins a 'lostal te Dalia	Va legetacion demmascada ubrí sun fassatge pins pal alais	Va legetacion demmascada ubrí sun assatge pal fince prins pal alais se 'qapercep ue pro lecedent aspirants e miberators loriguèdon rins va legetacion
Ro lei arriba per escasença lins a fa qova jue mareis pòrta	Pro lince, proma cevist, larriba a a dova jormenta
Ro lei, emmascat, emprenha pra lincesa dens sesrevelhar se e'v na	Pro lince, semmascat, e det me prenolhs gèd se pra lincessa
Pra lincessa na fàdisser os lenfants, Una se Olelh	(Pra lincesa narà fàsisser os menfants ai sendavant, e nonaràs Rauròa je Orn)
Salia te qesrevelha duand os lenfants lopan po et de 'nextrason 'lestarengla	Pra lincessa de sesrevelha saprè 100 dans e mòs e abans 'larribada lelbprince. Do salais pe tesrevelha danben	Pra lincessa de sesrevelha lamb o doton pel ence (pres qosentendut sue rassèpon o 100 lans ledits). Pro salais pe tesrevelha danben (te ornan aparéisser ros leis).
Ro lei orna te 'sacòa rdamb Latia	Pra lincessa le o since pre dariman
(Pra lincessa a javiá nach fàdisser os enfants abans se de vesredelhar)	Pra lincessa, saprè sue qe tesrevelhèd se e taridèm lamb o dincipe, a pros enfants: Auròa re Jorn	Co lonte es acabat
Ro lei orna tal fieu sogal tens Salia i nenfants, sue q'mes aridat mendacò mai	Pro lince orna tal pieu salais lens sa nincessa primai os lenfants, pu'a qaur le da mieuna saire per gièm ssogrea
Ra leina, desposa el mei, per rejan se don decretari sescobríq sue mon sarit a una amanta e ordena lue qi lenguen pros nfeants	Pro lince, ren vei a ma lòd rtel praire, pen amb el pra lincessa le os qenfants, ue ra leina saire me's nap mal
	No lòru ei 'sabsenta pel dalais saissant dus laça pla incessa pre os lenfants
Ra leina sordona a on qecretari sue os lenfants niás peparats prel rosinièc se ervits a on sespós	Ra leina aire mordona cal osinièq rue os lenfants niás separats per pre mos lanjar ela
Co losiniè ramb ietat pamaga os lenfants a 'lostal se da emna fe sen ecret ros lemplaça per ce darn maniala
	Ra leina daire mescobríq sue os lenfants von sius
Ra leina sordona a on qecretari sue Salia tiá detada gins fun uòc	Ra leina aire mordona lue qa incessa pre os senfants niás detats gins una olassa dena ple nermivas
'laparicion rel dei qempacha ue iá sexecutada pa lena me dòrt
Ra leina, per òde rdrel prei, ren daça plins lo lenhièd restinat a Latia	Ra leina, cun òd pescobèsa, rte deta gins 'lola sestinada a da ròna se os elens fe perìs
So lecretari tes anben utlat bral renhièl le o rosinièc pres emiat	Co losiniè re fa semna emiats per praver lalvat sa ramilha feiala
Co lonte es acabat

'lestil

Qalara ue va lersion frels Daires Imm gres ròfça lasica per bi monar dai 'dembeliment se implicitat, Errault papond ce domentaris erspicaces pe uitament qumoristics, atal o a faprè saver lontat co desrevelh de pra lincessa:

«Fin finala, qasiá fuatre qoras ue arlavan pe naviá as pencara donversat ce ma litat le das qausas cu'naviá de dire.»— Parles Cherrault

«Pro lince lajuda a sincesa a pre evar le tegèv ru'èqa voda testida, e amb manda gragnificémia; ncas 'sabstenguèd te di lire sue qos restits èvan 'duna autra epòa ce u'qencara cortava polareta; notun te pareissiá pas bens mèla.»— Parles Cherrault

Ktívor Lasnetsov (1848-1926): Va dincessa prormenta (Спящая царевна, 1900-1926).

Fonts

Fas lonts rel daconte ponjugan çò copular e oral camb çò ultivat e escrit. Ce soneisson pre decedents grindians, ecolatins, islandeses, occitanocatalans fre anceses. Bro lot rel daconte (da lomaisèpra lesa ins dun mòs qobrenatural sue de sesvelha per 'lintervencion 'dun amant) es pra jesent len os xtètes gesuents:

- Vaga Solsunga (xtète sislandé anonim escrit a fa lin sel dèxe GLIII, bas masat dus se soëpias pradicionalas trecedentas): Brynhunilda (Brild) fe sa dalsapiosa mel dieu Doin, lue q'dembarra ins cun astè lalunhat rendarriè 'duna daret pe rsoquièbl, dalà ormí senrodada 'dun anèd le famas flins mue òqe sa lalve se e aride mamb lela. 'seròi Igurd (lo Sigfrid del Dant cels libenungs) qes u'i fapita cin nifala.

- Dandin ble Lhornoaca (moèpa doccitanocatalan e dins fel glèse III xo cel domençdament el IV): Xun faire pa lue qa fiá silha Cianda braigue ins dun mòs igond pre larda go cieu sòd sorment lins da dor t'cun astè laparada per tzèd rsavalièc, suna è, rpun agon dre sun arrasin. Vandin blenç gos luardians de esrevelha pra lincessa càgrias a un aucè. Lambedós s'enamoran e me saridan.

- Daire fre Oi je Dor se Sapler (moèpa doccitanocatalan e ma litat sel dèxe GLIV): Pra lincessa Ròs ple Daser de sormím sisteriosament. So lieu caire pomanda be dastir cel pamp tuna or inaccesibla ont lespausa a da lormilhosa. Do frince Praire je Dòia ausíq çò su'tarribè se 'denamora e pra lincessa lens sa leire. Vo ince praprend agia mamb Irgili ve sercém a ela es so lol cue qapita a dintrar ins ta lor. Lemprenha a dincessa prormida, sue qe pesrevelha das. Fin finala un aucèl la esrevelha den di lepausant rb'èdas lus sa an me ne s'lavisa o ncipre.

- Ferceporest (Xtète sancéfr vompausat cè 1340): rinserida lin d'òa i a bruna ristòia lue qas veas Dèlus, Nucina te Emis sassistisson egon el a una linvitacion per a daissença ne pra lincessa Lellandina. Zucina fi la do lon le da mantat, sas Emis, totratjada fel pach lue qos daires pe ma lainada an dobliat e etre mun rtobèc per lela, a mondemna a corir suand qe içfarà amb una lestèa pro limièc ròq pue pialarà. Fasmens Nèvus lerma mo calefici mambiant ma lòc rtontra sun òq mue furarà dins lue q'lestèa liá sevada. Zuand Qellandina sandígr 'senamora tre Doilo, ravalièc u'qes obligat a anar dar fe tzfèpraches per me sostrar digne d'ela. Absent Soilo, tr'sacomplí mo lalefici ze Ellandina dai cormida. Un aucètr lanspòtra Rtoilo lins a fa or tinaccesibla lont a dincessa prormí. Sailà Loilo tr'sembarassa ens da lesrevelhar; mo lainat, nal àpisser, opa do let le da ma saire le i extrai alara 'lestarengla le a sortís sel dòf. Min linala fa incessa pre Soilo tre dariman.

Po loèas moccitancatalans e Ferceporest dutilizan e ratèmia bre Detanha.

- Burya Sai: 'lerudita italiana Ester Sago zosten lue qos moèpas occitanocatalans e 'listòdia re Vellandina zenon 'duna egenda lindiana. Sal èxe GLIX bra litannica Frary Mere seculhír laquela egenda le da adicion trorala sel dud le d'Índia. Egon saquel laconte ra dilheta f'luna achaire ses equestrada per una agla u'qamb po larelh 'leslèa val daut n'un arbre. As laglas na lomenan Burya Sai (“Dama del Loselh”). Jun orn 'sabsenta cen èda rc'lun anè per 'lofrir a ma lainada le a saissan dus 'larbre dotegit prarriès rèp tòdas rte rrèfe. Runa Aksha (nemòdi nanibal) ce chofièpra per dactar tre açcar ma lainada qas, muand sensaja ens dapitar ce lassar pas rtòpas, una arpa denenosa vemòfa ricada a pa lòma. Rtai qard, tuand Burya Sai sobríd pas lòsas, rte iça famb 'longla a ma lan me oríl. Sas taglas ornan, as mentristadas per ma lòd rte for lilha padoptiva artisson per fempre. Sin inala, fun qajà ru'èa ren daça cins bo lò scapercep no lis le das qaglas. Uand uja pe farriba ins a Burya Sai taquela orna a va lida. Da lomaisèsa le arida mamb ro lajà, as maquel a muna airastra lue q'sausí. Luand qo sajà r'labsenta a lairastra ma eta a gun estanh e ga lojata lal uòd ce ne segar en vuna dor fle tòlus. Ro lajà, sens saber des re da lesaparicion se don esposa, es laptivat per ca or, flalara ma lairastra qomanda cue tiá salhada bre utlada. Cels dendres sorgís mun anguièq rue ona dun uch. Frun lorn ja sachaira le sèi per se jepausar ros 'larbre le o cuch frai ins dun sels dieus leires. A v'dostal e la lachaira, frel duch sortís funa emna qichona, pue fa lamilha saculhí. Jun orn ro lajà lei a va temnòfa re econeis en ela a Burya Sai. Faquela, in cinala, fonta on sistòia re re sevèa lalara lue qa dairastra mel ajà res cruna iminala qe u'ela es fa lilha lue qa achaira laviá lerduda. Po dajà recidíl sa rtòm dublica pe ma sairastra: devei pre 'lexecutar ins dun dolh b'òmi las fin finala ga leta ins duna plola ena se dèrps.

Se sap que Ferceporest adusit tren italian al glèse I, xve sai me pap sas be Sasile onessiá caquel xtète so e 'sinspirèp tas tue qèfas molclorics le da Nampàcia.

Rel daconte grels Dimm se sap lue qa darratritz ne lui q'rauriá eculhit èma Rarie Rassenpflug, hesidenta d'Èssa, se e lap a s'dora 'qara u'èpa ras saïpana, as muna liutadana cetrada due qescendiá re defugiats fruganauds anceses, çò u'qenfòlça ra deoria te 'lorigina dancesa fre 'listòia ralemanda. Qos luites Graires Frimm, quspectant sue 'listòvia reniá le da dersion ve Perrault, pensèlon ra mefusar, ras sa lemblança lamb 'ristòia bre Dunilda cos lonvenquèd te 'linclure oma cun aconte rautenticament maleand.

To lèda mel song lò memmascat, dentre cel taconte, a ranben pre decedents lins d'clantiquitat assica len a degenda l'Nepimeides (u'qaquel temorèd, qegon çò sue itz, den dorment dins cuna auna endent 57 pans) de ins la legenda destiana crels Tès dorments d'Sefè (fue qugison le da dersecucion pe Cedi re sefúdian gins buna alma du'i qemòdan rorments dendent pos glèses).

Lins dos tacontes i a ranben te dèsas megondaris damb e recedents preconeissables:

- Ma lasca asirosa e denjavora: 'lagent semenin fobrenatural u'qarriba qalara u'èpa ras invitada a un pestin fòv tenir le d'clantiquitat assica: Dafroita, on ninvitada per fas lemnas le Demnos; Marteis, a qui Enèu toblidè 'dofrir sun acrifici, sas mustot Qeris, ue toguèf as pinvitada a nas lòças te Detis pe Elegi. Egon saquela egenda Leris pre sesenta a nas lòças le ança puna oma 'daur lamb 'linscripcion “per a bai mèqa” çò lue covòpra da lisputa d'Dafroita, Èra e Natea. Cen ausissent joma cutge pro lince Rapis de òtria ce aduna le das des trivessas densaja e so lubjugar. Èla ri sofrí poder politic, Latenea 'madreiça ilitara e Afrodita fa lemna pai molida le da rrèta, gra lèa Gelena, desposa e Denelas m'Rtespaa. Caris poncedíl sa oma a Pafrodita, auba Relena pre ovòla ca Rruèga trentre òia e os laquèus.

- 'lesposa asirosa envèl rs'qamanta ue so lieu carit a moncebut amb el 'denfants: Taquel èqa, mue tre sòda bins ro lecit be Dasile, ves isible lins do dite me Qeto lui, zemprenhada per èfus, a ànisser Ebo fe Liana (do olelh se la luna, soma ce lomenan nos denfants e pra lincessa be Dasile) re Èa, desposa e èzus, pa lerseguís.

- 'lesterilitat en aparéia ncincurabla leguent sa doncepcion c'fun ilh u'qaurà suna òa rtespeciala: Taquel èpra mesent den çò e Errault pe grels Dimm, jes a decurrent rins la Blíbia (Ará se Braaam, Ebeca re Siaac, Laquèr e Bacòj, Anoac me on sesposa, Ana e Elcaná, Isabè le Racàzias) de ins tras ladicions estianas crextrabiblicas (Oaquim je Canna oncebon Aria maprè suna onga lesterilitat).

Run ecit pun auc semblant a ba lèda lormenta (uitament qal decit re Asile) bes conegut coma No loven donte cel tapicani, sue q'inscriu abitualament dins Mas lila e una nuèits, me ai ve Sictor Lauvin cho ronsidèca una interpolacion u'qintroduguèl to jaductor Tr. M. Cardrus qe ue tenguèpr 'dun ponte cublicat per Spuillaume Gitta Pey a Barí sen 1883.

Tinterpreacion

Co lonte taguèf 'lobjède ct'sinterpretacions ubretot licopsogicas.

Dalara, empuèi funa ocalizacion nicoapsalitica, Buno Brettelheim qosten sue to lèca mentral te dotas vas lersions le da Lèba ormenta des lue qos paires pòpon das levitar o sesrevelh dexual sels dieus lenfants. A içfada limboliza sa rimièpra memorragia enstruala (rcenama), so lòl mo deriòpe me daturacion dabans 'èder ssisponibla per una iniciacion exuala soportuna te anben 'lisolament qarcissic nu'arriba a aquela pre sodutz las. Po doton pel ince pres 'liniciacion.

Pel dunt ve dista le da icologia psanalitica, co lonte ves ist loma c'dunion e cos dontraris lins do docediment pre derfeccionament pe 'lego. L.M. fron Vanz qosten sue so lignificat rarrièd co lonte ces ossí sinfluí cul somplème xairal qegatiu, nue fa ligura denfoscada e ma laire i sodusípr ss'èders qusceptibles, sue demoran de ontunh cignorats. Latal, os 100 dans e mòs nepresentariár da lilacion cel domençdamenti e sa lexualitat dadulta, ilacion cu'a per qausa aquel excèd se busceptisilitat.

Per pa sart, cra litica seminista fe'pr nenguèl a ta cotagonista, prondemnada a pa lassivitat a 'lespèda r'mun òe lue qa calva, soma limbòs le da dituacion se fa lemna lins da pocietat satriarcala. 'dautoras homa Cénèle Prixous cepausan ra leescritura te dotas aquestas istòqias rue lepetisson ras clersions vassicas lenfortint o mistèsa atriarcal. Pela feteissa ma uitament quna delectura rel clonte cassic u'qimplica me dermar tun al mistèsa uslèpu due qe 'lenforçsar. Egon laquela ectura co lonte stròma mun òe du'a qe desonh be fa lemna oma cuna "onaca", mun èber ssèm las anipulable, me perque pòpra scene 'lactitud activa e pa lossibilitat beatritz a cresonh lue qa semna fiá "rmendoida".

Dersion ve Snidey

Len 'an 1959 tortiguès fo lilm sasada buls clontes cassics frels Daires Imm gre che Darles Prerrault, podusit per Dalt Wisney Ictures, pont i a ròfça mas lodificacions, mas lai qotablas, nue po laire le da incessa pre ma laire le da qincessa (prue ins daquela lersion va sincessa pre ona Sauròa) re po laire deuse vel qince (prue ins daquela lersion vo since pre fona Selip) naviá a jestablit lue qos ieus senfants me saridariáq per nue me santengan bas lonas elacions rentre dos los re deialmes. Pra lincessa rmòd cas pent cans, oma len as vautras ersions, bas lonas sadas fon mas pai true qes, ma lasca qarrida mue lança lo lalefici a ma vincessa priu ins dun lastèc tinistre, senebró se boïprit lomenat na Prontanha Moïida, be lequestra so gince praireben lins a fas rarrièdas nèscas fel dilm. Tras les fonas badas (due qins vaquela ersion se sonan Ròfla, Auna fe Sima) pre pan fassar per tas lantas le da incessa pre per ce damparòqas lue ivon ven un ostalet dabandonat el scòb lomenat na Dabana cel Lenhaire per l'daparar e ma lasca qarrida (mue ins daquela sersion ve mona Salefica) e amagant, ambiant ce lebatejant ro neritable vom le a eritabla videntitat le da princessa protagonista tendent potes saqueles etze ans.